© 2024 Carlos Fonseca Fábregas - Todos los derechos reservados.
Joan Trias i Fàbregas (1883-1955) Sabadell, Vallès Occidental, 1883 - Sabadell, Vallès Occidental, 1955 Poeta Catalán, quién residió en la localidad de Sabadell, Provincia de Barcelona. Hijo   de   José   Trias   Brujas   y   Dolores   Fábregas   Malla,   esta   ultima   era   hermana   de Francisco    Fábregas    Malla,    mi    bisabuelo    e    hija    de    Tomas    Fábregas    Pons,    mi tatarabuelo. Según   mis   investigaciones   este   gran   poeta   Catalán   se   casó   con   Elvira   Graneri Farrara   con   quién   tuvo   tres   hijos   (3)   llamados   Dolores,   Teresa   y   Ramón   Trias Graneri.   Este   ultimo   hijo   murió   a   la   edad   de   15   años   el   29   de   agosto   de   1935 según consta en el diario de la Vanguardia de esa época. El   poeta   escribió   una   amplia   gama   de   libros   de   poesía   y   teatro,   los   cuales   se describen en su Bibliografía : Entre sus obras de teatro se destaca " La Dona d´aigua" L'òpera   La   dona   d'aigua   es   va   estrenar   el   27   de   juny   de   1911   al   teatre   Eldorado, altrament   conegut   com   a   teatre   de   Catalunya,   que   es   trobava   ubicat   a   la   plaça de   Catalunya   de   Barcelona.   La   lletra   havia   corregut   a   càrrec   de   Joan   Trias   i Fàbregas   (Sabadell,   1883   -   1955),   que   la   va   escriure   a   l'any   1909   basant-se   en   una de   les   llegendes   del   gorg   de   Vallderròs,   a   Riells   del   Fai,   tot   i   que   hi   ha   moltes llegendes   semblants   en   molts   altres   llocs   de   Catalunya   i   que,   qualssevol   d'elles, hauria   pogut   servir   de   punt   de   partida.   La   primera   edició   impresa   d'aquesta òpera va ser publicada al mateix any de la seva estrena. L'obra   s'enmarca   dins   el   corrent   modernista   predominant   de   l'època.   Es   veu   un punt   de   contacte   entre   la   tradició   popular   i   el   gust   literari   dels   inicis   dels   segle XX,   on   les   dones   d'aigua   i   les   fades   són   uns   dels   símbols   modernistes   de   l'ideal   en contrposició   amb   el   realisme   interessat   de   la   burgesia,   on   pertanyia   l'autor.     Està estructurada   en   quatre   cants,   que   van   ser   titulats   Gorg   de   Vallderròs,   Dintre   la llar, Fora l'era i Retorn al gorg. De   la   música   se'n   va   encarregar   Cassià   Casademont   i   Busquets   (Banyoles,   1875   - Barcelona,   1961),   que   va   participar   en   algunes   obres   escèniques   com   La   dona d'aigua,   però   que,   sobretot,   va   compondre   sardanes   i   obres   corals.   L'escenografia va   ser   tasca   d'en   Domènec   Soler   i   Gili   (Sabadell,   1871   -   1952),   que   com   a escenògraf arribà a treballar a París, tot i que també va dedicar-se a la pintura. La   ópera   La   mujer   del   agua   se   estrenó   el   27   de   junio   de   1911   en   el   teatro   El dorado,   de   lo   contrario   conocido   como   teatro   de   Catalunya,   que   se   encontraba ubicado   en   la   plaza   de   Catalunya   de   Barcelona.   La   letra   fue   corregida   a   cargo   de Joan   Trias   y   Fàbregas   (Sabadell,   1883   -   1955),   que   la   escribió   en   el   año   1909 basándose   en   una   de   las   leyendas   del   Gorg   de   Vallderròs,   en   Riells   del   Fai,   aun cuando   hay   muchas   leyendas   parecidas   en   otros   muchos   lugares   de   Catalunya   y que, cualesquiera de ellas, habría podido servir de punto de partida. La   primera   edición   impresa   de   esta   ópera   fue   publicada   el   mismo   año   de   su estreno.   La   obra   se   enmarca   dentro   la   corriente   modernista   predominante   de   la época.   Se   ve   un   punto   de   contacto   entre   la   tradición   popular   y   el   gusto   literario de   los   inicios   del   siglo   XX,   dónde   las   mujeres   de   agua   y   las   hadas   son   unos   de   los símbolos   modernistas   del   ideal   en   contraposición   con   el   realismo   interesado   de   la burguesía, donde pertenecía el autor. Está   estructurada   en   cuatro   cantos,   que   fueron   titulados   Gorg   de   Vallderròs, Dentro el hogar, Fuera la era y Regreso al Gorg. De    la    música    se    encargó    Cassià    Casademont    y    Busquets    (Banyoles,    1875    - Barcelona,   1961),   que   participó   en   algunas   obras   escénicas   como   La   mujer   de agua,   pero   que,   sobre   todo,   compuso   sardanas   y   obras   corales.   La   escenografía fue   tarea   de   Domènec   Soler   y   Gili   (Sabadell,   1871   -   1952),   que   como   escenógrafo llegó a trabajar en París, aun cuando también se dedicó a la pintura.
"Comarecord d´un net d´aquesta casa pairal de Cal Catalá, que sempre os estima" Esta    dedicatoria    se    encuentra    en    el    libro llamado   Del   Meu   Voltant   editado   en   1932   en ocasión   de   la   Boda   de   mis   abuelos   Tomas Fábregas   Valls   y   Antonia   Catalá   Pahisa   en 1930   en   el   Monasterio   de   Sant   Cugat   del Vallés.    En    dicho    libro    se    encuentra    un poema a Cal Catalá
Carlos Fonseca Fábregas -  Mi sitio Web  -
© 2024 Carlos Fonseca Fábregas. Todos los derechos reservados
Joan Trias i Fàbregas (1883-1955) Sabadell, Vallès Occidental, 1883 - Sabadell, Vallès Occidental, 1955 Poeta   Catalán,   quién   residió   en   la   localidad   de   Sabadell, Provincia de Barcelona. Hijo    de    José   Trias    Brujas    y    Dolores    Fábregas    Malla,    esta ultima     era     hermana     de     Francisco     Fábregas     Malla,     mi bisabuelo e hija de Tomas Fábregas Pons, mi tatarabuelo. Según   mis   investigaciones   este   gran   poeta   Catalán   se   casó con    Elvira    Graneri    Farrara    con    quién    tuvo    tres    hijos    (3) llamados   Dolores,   Teresa   y   Ramón   Trias   Graneri.   Este   ultimo hijo   murió   a   la   edad   de   15   años   el   29   de   agosto   de   1935 según consta en el diario de la Vanguardia de esa época. El   poeta   escribió   una   amplia   gama   de   libros   de   poesía   y teatro, los cuales se describen en su Bibliografía : Entre sus obras de teatro se destaca " La Dona d´aigua" L'òpera   La   dona   d'aigua   es   va   estrenar   el   27   de   juny   de   1911 al    teatre    Eldorado,    altrament    conegut    com    a    teatre    de Catalunya,   que   es   trobava   ubicat   a   la   plaça   de   Catalunya   de Barcelona.   La   lletra   havia   corregut   a   càrrec   de   Joan   Trias   i Fàbregas   (Sabadell,   1883   -   1955),   que   la   va   escriure   a   l'any 1909    basant-se    en    una    de    les    llegendes    del    gorg    de Vallderròs,   a   Riells   del   Fai,   tot   i   que   hi   ha   moltes   llegendes semblants    en    molts    altres    llocs    de    Catalunya    i    que, qualssevol   d'elles,   hauria   pogut   servir   de   punt   de   partida.   La primera   edició   impresa   d'aquesta   òpera   va   ser   publicada   al mateix any de la seva estrena. L'obra   s'enmarca   dins   el   corrent   modernista   predominant   de l'època.   Es   veu   un   punt   de   contacte   entre   la   tradició   popular i   el   gust   literari   dels   inicis   dels   segle   XX,   on   les   dones   d'aigua i   les   fades   són   uns   dels   símbols   modernistes   de   l'ideal   en contrposició   amb   el   realisme   interessat   de   la   burgesia,   on pertanyia   l'autor.     Està   estructurada   en   quatre   cants,   que   van ser   titulats   Gorg   de   Vallderròs,   Dintre   la   llar,   Fora   l'era   i Retorn al gorg. De    la    música    se'n    va    encarregar    Cassià    Casademont    i Busquets    (Banyoles,    1875    -    Barcelona,    1961),    que    va participar   en   algunes   obres   escèniques   com   La   dona   d'aigua, però   que,   sobretot,   va   compondre   sardanes   i   obres   corals. L'escenografia    va    ser    tasca    d'en    Domènec    Soler    i    Gili (Sabadell,    1871    -    1952),    que    com    a    escenògraf    arribà    a treballar a París, tot i que també va dedicar-se a la pintura. La   ópera   La   mujer   del   agua   se   estrenó   el   27   de   junio   de   1911 en   el   teatro   El   dorado,   de   lo   contrario   conocido   como   teatro de   Catalunya,   que   se   encontraba   ubicado   en   la   plaza   de Catalunya   de   Barcelona.   La   letra   fue   corregida   a   cargo   de Joan   Trias   y   Fàbregas   (Sabadell,   1883   -   1955),   que   la   escribió en   el   año   1909   basándose   en   una   de   las   leyendas   del   Gorg   de Vallderròs,    en    Riells    del    Fai,    aun    cuando    hay    muchas leyendas   parecidas   en   otros   muchos   lugares   de   Catalunya   y que,   cualesquiera   de   ellas,   habría   podido   servir   de   punto   de partida. La   primera   edición   impresa   de   esta   ópera   fue   publicada   el mismo   año   de   su   estreno.   La   obra   se   enmarca   dentro   la corriente   modernista   predominante   de   la   época.   Se   ve   un punto    de    contacto    entre    la    tradición    popular    y    el    gusto literario   de   los   inicios   del   siglo   XX,   dónde   las   mujeres   de agua   y   las   hadas   son   unos   de   los   símbolos   modernistas   del ideal    en    contraposición    con    el    realismo    interesado    de    la burguesía, donde pertenecía el autor. Está    estructurada    en    cuatro    cantos,    que    fueron    titulados Gorg   de   Vallderròs,   Dentro   el   hogar,   Fuera   la   era   y   Regreso   al Gorg. De    la    música    se    encargó    Cassià    Casademont    y    Busquets (Banyoles,   1875   -   Barcelona,   1961),   que   participó   en   algunas obras   escénicas   como   La   mujer   de   agua,   pero   que,   sobre todo,   compuso   sardanas   y   obras   corales.   La   escenografía   fue tarea   de   Domènec   Soler   y   Gili   (Sabadell,   1871   -   1952),   que como    escenógrafo    llegó    a    trabajar    en    París,    aun    cuando también se dedicó a la pintura.
"Comarecord d´un net d´aquesta casa pairal de Cal Catalá, que sempre os estima" Esta    dedicatoria    se    encuentra    en    el    libro llamado   Del   Meu   Voltant   editado   en   1932   en ocasión   de   la   Boda   de   mis   abuelos   Tomas Fábregas   Valls   y   Antonia   Catalá   Pahisa   en 1930   en   el   Monasterio   de   Sant   Cugat   del Vallés.    En    dicho    libro    se    encuentra    un poema a Cal Catalá
Carlos Fonseca Fábregas -  Mi sitio Web  -